Pensava avui tancar el bloc.
Escriure en català és una cosa necessària si volem mantenir la llengua viva. Però tinc diversos blocs, i la veritat és que aquest és el que té menys visites i gairebé cap comentari.
Si ho penso bé, tant se me'n refoten, els comentaris. En realitat vaig començar a escriure aquí per plaer, no per què em llegís ningú.
Però ara em va venint la mandra cada cop que vull fer una entrada. La faig en castellà i algú entra i diu quelcom (tinc quatre lectors comptats). Suposo que de gent que parla castellà n'hi ha molta més, és clar, però tenia la idea romàntica de poder fer la meva aportació al món blocaire en la meva pròpia llengua (apa, ja ha sortit la caralloteta prepotent que porto amagada dintre).
Però suspito que la tassa té els dies comptats... una ha de saber quan retirar-se.
Crec que no és un bon dia, precisament avui, per tancar la barraqueta.
M'espero uns dies, doncs...
...o potser no, potser precisament avui és el millor dia.
Ei!! Jo no fa gaire que entro al teu blog, però m'agrada molt. No el tanquis!!! Si t'he de ser sincera, algun dia tenc aquests mateixos pensaments, tancar el blog i oblidar-me, però després m'entra algú que em fa un bon comentari i em dona corda per a continuar. I, que quedi entre nosaltres, prefereixo llegir-te en català. Una abraçada molt forta!
ResponEliminaHe descobert avui el teu bloc... Prescisament el dia que parles de tancar-lo! Jo modestament t'animo a continuar. Què hi fa si no tens gaires comentaris? L'important és pensar que si deixes el teu espai serem una mica més pobres. Ànims i endavant!
ResponEliminaM'uneixo als comentaris anteriors. És el primer dia que hi entro i m'ha agradat el teu blog. Els comentaris són importants però no és l'esssencial d'un blog. L'essencial és expressar-se.
ResponEliminaUna abraçada
Caram, no m'ho esperava...
ResponEliminaJo que havia fet "la sortida digna" (je je) la mateixa diada, i ara em feu pensar en continuar...
Gràcies pels ànims, és cert que quants més catalans parlem la nostra llengua menys orfes ens sentirem.
Una abraçada a tots tres :-)))
teniu tota la raò del mon! ànim i endavant...barça??? :)
ResponEliminauna abraçada, Olga