Els nadons ploren seguint el to de la seva llengua materna, que han estat sentint parlar els seus pares des d'abans de néixer.
Des del segon dia de vida es poden distingir diversos patrons als plors dels nadons.
Segons un estudi de la Universitat de Wurzburg (Alemanya), el plor dels francesos comença amb un to baix que va pujant, mentres que el dels alemanys comença en un to més alt i va baixant.
Els nadons imiten els patrons melòdics típics de l'idioma dels pares, per la qual cosa s'ha arribat a la conclusió de què el llenguatge comença a desenvolupar-se a l'úter i es manifesta des dels primers dies de vida.
El grup de criatures estudiat és bastant petit: trenta nadons francesos i trenta alemanys, així que no sé fins a quin punt l'estudi és de fiar... però resulta curiós de totes maneres.
I per cert: els nens bilingües, en quin idioma ploren?
I si els pares del nadó són sordmuts? Deu plorar baix-baixet? Hi ha estudis de tos tipus, jo trob que haurien de tenir en compte aquests casos. Els meus no sé amb quina llengua ploraven, però es donaven a entendre...
ResponEliminaPer cert, ja t'enyorava!!!
ResponEliminaSaps? això de si són sordmuts els pares és el primer que he pensat en llegir la notícia... (qué curiós tenir el mateix pensament, je je).
ResponEliminaLa meva gran no va plorar mai, no reocrdo sentir-la. En canvi la petita... era plurilingüe... ja ja ja, la mare que la va... ja ja ja.