dijous 23 de setembre de 2010

Pressa




"Tanta pressa tenim per fer, escriure i deixar anar la nostra veu en el silenci de l'eternitat, que oblidem l'única cosa realment important: viure".

Robert Louis Stevenson


Bé, doncs sembla ser que això no és d'ara...
(tan moderns que ens pensem que som).

dimecres 22 de setembre de 2010

En quin idioma plora el teu nadó?



Els nadons ploren seguint el to de la seva llengua materna, que han estat sentint parlar els seus pares des d'abans de néixer.
Des del segon dia de vida es poden distingir diversos patrons als plors dels nadons.

Segons un estudi de la Universitat de Wurzburg (Alemanya), el plor dels francesos comença amb un to baix que va pujant, mentres que el dels alemanys comença en un to més alt i va baixant.

Els nadons imiten els patrons melòdics típics de l'idioma dels pares, per la qual cosa s'ha arribat a la conclusió de què el llenguatge comença a desenvolupar-se a l'úter i es manifesta des dels primers dies de vida.

El grup de criatures estudiat és bastant petit: trenta nadons francesos i trenta alemanys, així que no sé fins a quin punt l'estudi és de fiar... però resulta curiós de totes maneres.

I per cert: els nens bilingües, en quin idioma ploren?



 

dissabte 11 de setembre de 2010

A prendre pel sac un 11 de setembre


Pensava avui tancar el bloc.

Escriure en català és una cosa necessària si volem mantenir la llengua viva. Però tinc diversos blocs, i la veritat és que aquest és el que té menys visites i gairebé cap comentari.

Si ho penso bé, tant se me'n refoten, els comentaris. En realitat vaig començar a escriure aquí per plaer, no per què em llegís ningú.

Però ara em va venint la mandra cada cop que vull fer una entrada. La faig en castellà i algú entra i diu quelcom (tinc quatre lectors comptats). Suposo que de gent que parla castellà n'hi ha molta més, és clar, però tenia la idea romàntica de poder fer la meva aportació al  món blocaire en la meva pròpia llengua (apa, ja ha sortit la caralloteta prepotent que porto amagada dintre).

Però suspito que la tassa té els dies comptats... una ha de saber quan retirar-se.


Crec que no és un bon dia, precisament avui, per tancar la barraqueta.
M'espero uns dies, doncs...
                     ...o potser no, potser precisament avui és el millor dia.

dissabte 28 d’agost de 2010

Dormir com una soca


Resulta que dormim fatal totes les nits, i hem decidit que el nostre matalàs ha de jubilar-se JA.

Ahir vam anar a Ikea a buscar-ne un de làtex, a veure què tal. 
A Ikea venen els matalassos enrotllats, per poder-se transportar amb més facilitat, i després han d'estar dos o tres dies estirats per a recuperar la forma. Així que el tenim estirat al damunt dels dos llits de convidats.
L'estrenarem demà o demà passat.
Mentres, hem estrenat els coixins ergonòmics per les cervicals.


Collons, quina comoditat…

Ahir a la nit em vaig anar a dormir a la una, i em vaig quedar fregida de seguida.
Aquest matí m'he despertat a quarts de dotze!

I ara estic preocupada, perquè si avui he dormit així… em fa por quan posi el matalàs, perquè he d'anar a treballar dilluns (és el meu primer dia), i no m'agradaria arribar a l'hora de plegar...






  

dijous 26 d’agost de 2010

Shake waight, apa, tot déu a exercitar els braços...




Aquest és un aparell gimnàstic que la veritat és que fa riure, perquè el moviment que fan els braços recorda poderosament un altre tipus d'exercici que es pot fer gratuitament i posant molt content el marit, amant o follamic (aquí cadascú que esculli).






I no cal invertir els 89 euracos més despeses de correus.



Mira-te-la que contenta està ella...





Tot i que ell tampoc sembla disgustat...



Shake waight, a la venda a http://www.directoacasa.tv/

dimarts 17 d’agost de 2010

Matrimoni



Això és una cosa que em pregunto des de fa molt de temps.

Quan l'Església no volia que anomenéssim "matrimoni" a les unions de parelles del mateix sexe, vaig pensar que hauríem de dir "enllaços" (o buscar una altra paraula) a totes les formes d'ajuntar-se, perquè això del matrimoni és una cosa antiga i una mica carca...

El matrimoni, des del punt de vista religiós és indissoluble, quelcom encarcarat, una llosa.
"Matrimoni" sona a ranci, ja sigui entre un home i una dona, dos homes, dues dones o un home i una vaca (no seré jo qui jutgi ningú).

Hi ha multitud de models de família, i no totes han de passar per la vicaria. Crec que cualsevol sistema que faci feliços els seus components i se sentin en llibertat, és bo, a no ser que es demostri el contrari.

Malgrat tot, al final han aconseguit que casar-se sigui una cosa progre...


 

dijous 5 d’agost de 2010

Idees...




"Si tu tens una poma i jo tinc una poma


i intercanviem...


tu i jo seguirem tenint una poma.


Però si tu tens una idea i jo tinc una idea


i intercanviem...

cada un de nosaltres acaba tenint dues idees."



~George Bernard Shaw~